Em sento emocionat per la vida que em dóna molt. Em dóna tant que no se on posar-ho. És com si ho vulgués guardar tot quan en el fons no es pot guardar res.
No som el que tenim, no som el que pensem, no som la vida que diem tenir, no som les sabates que caminem. No som els colors de l'equip que ens fa vibrar. No som res del que poguem imaginar. Només som un punt de llum en la ment del món que no sap on va, ni d'on ve, però què importa? A qui li importa?
Si fossim un ocell que sobrevola el mar tot buscant terres càlides juntament amb tots els seus coexistents, no ens plantejariem on volar, quan volar, per què volar. Aleshores, quina és la finalitat de tenir consciència? On ens pot portar aquesta facultat sobreanimal? Ens ha de portar a algun lloc? Segur que si: A veure que hem d'esdevenir jardiners del món. Hem d'esperar a que les plantes creixin sense estirar-los les fulles.
Veure que la ment és veloç
i la terra té una lentitut atroç
és el que ha de despertar.
No se si ha de, però segur que pot passar. Seria interessant.
Segur que aniria més a favor de la vida que voler-ho controlar tot.
Sobre el control de Isaac Forns Gabandé està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada