Porto uns quants dies a la Terra ferma, i desde que he arribat que no he vist el sol. Feia temps, desde que la calor ens havia deixat, encara no havia estat en contacte amb aquestes contrades humides, fredes, blanques...
Porto uns quants dies aqui i m'adono del que implica aquesta nova situació. La meteorologia no et permet mirar enllà, no veus el final del carrer pel que camines, no veus clarament els arbres que t'envolten arreu, no veus les faroles que sostenen les llums que si que veus, no veus en la nit més que el que allargaria la vista dins el teu labavo. La vista està de capa caiguda.
Però els humans ens adaptem a tot, i aixó modifica la personalitat dels individuus que es veuen obligats a viure en aquestes condicions.
Els humans tendim a mirar més enllà de nosaltres mateixos. No ens conformem en saber que és el que hi ha en el nostre entorn més immediat i volem anar més enllà, veure més enllà.
Porto uns quants dies aqui i m'adono del que implica aquesta nova situació. La meteorologia no et permet mirar enllà, no veus el final del carrer pel que camines, no veus clarament els arbres que t'envolten arreu, no veus les faroles que sostenen les llums que si que veus, no veus en la nit més que el que allargaria la vista dins el teu labavo. La vista està de capa caiguda.
Però els humans ens adaptem a tot, i aixó modifica la personalitat dels individuus que es veuen obligats a viure en aquestes condicions.
Els humans tendim a mirar més enllà de nosaltres mateixos. No ens conformem en saber que és el que hi ha en el nostre entorn més immediat i volem anar més enllà, veure més enllà.
Porto uns quants dies aqui i no paro de mirar, però no puc mirar enllà, per tant, miro ençà. La mirada no para de treballar, així que en l'afany de mirar lluny, miro endins i entro en allò més profund. Genero una distància nanomètrica de transcorregut cap a l'interior que es infinita. M'apropo al Punt que hi ha al centre de la Circunferència. Començo a caminar, per ja mai no parar.
Les preguntes existencials que, ja d'antuvi, un es questionà, reapareixen amb reeixida força, doncs no tenen enlloc més on anar. i caminen...
Possiblement perquè en el joc de miralls en el que ens situa la nostra percepció no tenim cap altra opció.
ubi sumus?
alli on pensem
Les preguntes existencials que, ja d'antuvi, un es questionà, reapareixen amb reeixida força, doncs no tenen enlloc més on anar. i caminen...
Possiblement perquè en el joc de miralls en el que ens situa la nostra percepció no tenim cap altra opció.
ubi sumus?
alli on pensem
