Hi ha dies que no hi ha cap motiu per no anar a dormir content i feliç. Hi ha dies que la millor manera d’agraïr al món tot el que t’ha donat és permetent-te ésser feliç i viure plenament la sensació de pit ample i mans obertes al cel que et produeix la satisfacció personal.
Normalment aquests dies es donen despres de dies molt i molt foscos, o despres de setmanes sense acabar de sentir-se agust amb un mateix, agust amb l’entorn, amb el món en general, que et sembla hostil, injust i bel·ligerant, contra tu, constantment.
Afortunadament hi ha dies d’aquests que et permeten somniar, que et permeten agafar forces per dirigir-te cap on realment vols anar, encara que faci por, encara que hi vagis a cegues, agafes forces per tirar-te de cap al projecte d’autorealització que tots perseguim.
Escric aquestes línies per tal de deixar constància de que aquests dies existeixen, dono fe de que no són una fal·lacia de pseudoil·luminats addictes als opiacis, o executius nordamericanament ensinistrats per d’obtenir exit en tot, tot i tot el que es proposin. Simplement, a base de treballar en la quotidianitat, en les petites coses de cada dia, assumint les responsabilitats que neixen del més profund d’un mateix, arriba un dia en que se’t permet que la vida floreixi, espontàniament, neixen noves coses, que poc a poc et van portant cap aquell lloc, on fa tant de respecte anar, però on tens tantes ganes d’arribar.
L’existència no és una empresa fàcil, molts cops un es confón i no sap cap on va, ni ell ni el seu interior ni ningú. A voltes no es facil saber-ho, però també m’adono que a voltes no es necessari saber-ho. Simplement cal tenir fe, perseverància i flexibilitat. Fe per a tirar endavant quan a vegades cal fer-ho a cegues, sense saber què passa ni on vas, ni pq ho fas, perseverància per tal que les accions fructifiquin, cap arbre creix en un dia, cap casa es contrueix en un mes, cap vida és plena en un any; i flexibilitat per tal de saber reconduir-se quan s’ha errat, per saber-se adaptar a noves situacions, a noves persones i a nous espais. Crec que aquesta pot ser una bona màxima per a crear una empresa vital fructífera, plena i feliç.
Perque te’n recordis en els dies de foscor més amarga, isaac dixit.
