Cada dia. Construir una mentida. Fer el què fer és el que s’ha de fer. Tot el que mengis serà la teva veritat. El que et penses que és, no és; el que et penses que no és, és; el que et que et penses que no és, no és; el que et penses que és, és. Hi ha colors i olors. La vida despres de la mort és un gelat de vainilla amb nous de macadamia. La nit i la pudor son inversament proporcionals. El reves de la vesertarate i la meva veina són amigues. Potser dema hi haurà lassanya per dinar. El dinar i la cocacola son importants. El dema i el avui són el mateix que el llapis i la goma. El reves i el brestaquieta són els veins de baix.
Potser cada dia surt el sol per l’altra costat del que ens pensem, però despres torna enradere molt ràpid fins que ens pensem que hi ha una altra possiblitat de construcció visionaria del món. Qui sap. Ningu sap. Si, si, ningu sap. S’ha d’arribar a ser ningú per a saber. Qui és, no sap. Demà hi ha lassanya per dinar i per sopar ens menjarem la lassanya que hagi sobrat. El que podem fer despres quan hi hagi un nubol a sobre nostre és poder estirar el quadre de la paret del costat del moble del menjador on hi ha el record de Benidorm que va portar la tieta fa molts estius i que la mare sempre vol llençar. Despres de les xemeneies us escuraré els pulmons a tots el fumador, seré el deshollinador més bon deshollinador de tota la comarca. A la meva marca hi ha una coma del revés que sembla una gota de suor d’un nyu. Els nyus també fan mu. De vegades les ovelles caguen boletes als carrers que tenen pendent. La lluna amb mel ha d’estar molt bona per postres, despres de la lassanya que hi ha per dinar. Sempre que un es toca el melic neix un arbre que dona nous de macadamia a l’altra banda del món. El color del la sostingut és negre. El negre te els braços molt grans. Podria caminar del reves. Al reves del reves és al dret. El meu amic que esta tensat estudia dret. Quan fa fred costa llepar-se el colze. Els colzes que menjem per dinar i els canalons del dia seguent tenen el mateix gust. Qui diu el que pensa, fa el que menja i diu, però al costat contrari de la riba del riu. Quan et cau la ma al terra, formigues i altres ocells comensen a volar entre la trompa d’eustaqui i la trompa de falopi, però sempre queda un pel que no es pot arrencar pq es infinit i aquest pel et pica i despres el rasques i ja no et pica. Quan hi ha un home que mira una dona, una dona és ningú i aquesta sap. Qui no sap és algú. Si podem veure les estrelles, és que ens les hem imaginat i hi ha un cap que intenta veure-les, però si no hi ha les estrelles, és que el cap s’ha intentat imaginar a si mateix i potser les estrelles s’han intentat imaginar el cap. Qui sap, ho sap, pero no s’ho imagina.
