Sobre l'edat

Fa uns dies que he començat a germinar llavors. Buscant informació sobre aquest procès, el procediment, els beneficis, les possibilitats, he descobert la gran energia vital que proporcionen, la gran quantitat de nutrients que contenen però el que més m'ha corprès és la màgia i la simplicitat del que observes en sis dies des que poses els grans en aigua fins que la vida ha esdevingut, punyent, estirant l'existència cap endavant.

Això em fa pensar en l'explosió de gran vida que es dona en l'inici de l'existència. La puresa i la estreta vinculació amb tot l'invsers que tenen els infants que lluiten contra la societat amb cam més arma que l'espontaieixtat, l'alegria d'estar experiementant el contacte amb l'aquí i l'ara.

Veig com la societat envelleix. No només aumenta l'esperança de vida sinó que també tardem més en treballar, en criar, en acceptar les arrugues i la calvície i intueixo que tenim vides més llargues perque són menys intenses, menys autèntiques, menys situades en el lloc de plenitud eterna. Penso en la figura de Mendelssohn o del Che i veig una vehemència vital atractiva, intensament autèntica.

No se si m'estic fent gran o m'estic fent vell. No se si soc presoner del temps, pel delicte que cometo cada any, el dia que vaig nèixer, de contar, sumant, tones mètriques en forma d'edat. I només tenint-ne vint-i-sis, ja començo a sentir les espatlles carregades. Així costa volar.

Sobre l'edat de Isaac Forns Gabandé està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons