- DIES NOUS -: Musicolo... què?

- Estudio musicologia.
- Psicologia? Què interessant.
- No, no, musicologia.
- Musicolo… què?!
Quantes vegades un estudiant de musicologia s’haurà trobat en una situació com aquesta, en què es poden llegir cares de dubte, sorpresa, estranyesa o total perplexitat en el rostre de l’interlocutor quan li pregunten a què es dedica. I és que no és estrany, ja que la musicologia no és una disciplina molt coneguda, estesa, ni reconeguda. Per aquest motiu, un es veu obligat a fer una breu i senzilla explicació de què és això que fa, que té aquest nom tan exòtic a primera vista.

Primer de tot, un explica que té a veure amb la música, i immediatament salta la pregunta que sembla evident: “Quin és l’instrument que toques?” O és que la musicologia no sona? Aleshores un aclareix que aquesta disciplina no s’ocupa pròpiament de la interpretació, encara que és bàsica per a poder dur a terme qualsevol concert, perquè, entre d’altres coses, prepara les partitures que seran interpretades. Sovint s’explica que té a veure amb la història dels compositors i de les diferents èpoques en què van viure, i sempre s’acaba afegint: “i moltes coses més”.
La impossibilitat d’exposar en una conversa informal totes aquestes “coses més” que conformen la musicologia, és el que m’empeny a aprofitar aquestes línies per a explicar en què consisteix, de què s’ocupa, què produeix, de quines disciplines se serveix, amb quines col·labora i sobretot quin és el servei que pot fer a la societat.
S’entén per musicologia la disciplina que s’encarrega d’estudiar la música i tot el que es desprèn de l’acte musical. Es pot trobar un musicòleg estudiant les propietats del so d’un clarinet, la història que gira al voltant de les “Quatre estacions” de Vivaldi, la resposta bioquímica cerebral d’un grup de persones a la música dels Rolling Stones o què orgullosos es senten els culés al cantar l’himne del Barça abans de cada partit. Només per posar uns exemples.
Per tal de comprendre totes aquestes situacions musicals, el musicòleg escolta, observa, i torna a escoltar. Reflexiona i busca relacionar allò que observa i escolta amb altres disciplines i camps del coneixement, per tal de crear nous vincles que siguin significatius i que aportin punts de vista enriquidors a la societat. A més, com que la música és contínuament present en la vida de les persones, resulta fàcil trobar disciplines “amigues” de la musicologia. En el moment que es posa en contacte la musicologia amb la història podem comprendre com el moviment de la Il·lustració va comportar un canvi de paradigma en la concepció i creació musical que, per exemple, va modificar en gran part, la manera d’aprendre a tocar els instruments musicals, a causa de la sistematització que es va donar del coneixement. Si es lliga la música a la sociologia entendrem que en quasi tots els casos la música serveix per a establir lligams socials, d’identitat o de gènere entre persones del mateix segment de població, com pot passar a les sales d’Òpera o als concerts de Heavy Metal. Si s’adjunta la música amb la psicologia descobrirem que determinades músiques acceleren el desenvolupament cognitiu dels infants o que determinats sons generen estats d’ansietat o de relax en l’individu que els escolta. Si s’uneix la música i la informàtica podrem generar programari per a l’educació musical o per a l’anàlisis sonor o per a la gestió d’auditoris i sales de concert.
Per tant, els espais d’acció de la musicologia dins de la societat són molts: no només té un lloc en àmbits acadèmics universitaris, sinó que també en editorials, tan exclusivament de partitures, com editorials en general, que tinguin una secció musical; en museus, exposicions, biblioteques i arxius amb algun contingut musical; en la promoció i gestió d’esdeveniments musicals tals com festivals i fires; o en departaments de cultura i espectacles de diferents institucions tals com ajuntaments, associacions o clubs privats on pot ser necessari l’assessorament musicològic: en muntatges audiovisuals o creacions escèniques; en l’animació musical d’institucions com hospitals, geriàtrics i residències o esplais i casals; i en qualsevol altra activitat en la que s’hi pugui trobar música. Finalment es troba la vessant educativa mitjançant l’elaboració de materials didàctics, i la docència d’aquests en escoles i instituts, ja que la musicologia té un paper rellevant i una relació estreta amb la pedagogia musical pel fet de compartir objecte d’estudi.

Aquestes només són algunes de les materialitzacions que poden sorgir del pensament musicològic que en l’actualitat emana aquesta pulsió interdisciplinària, aquesta necessitat de relacionar-se amb tots els terrenys i àmbits possibles, i que busca organitzar i sintetitzar el coneixement que té a veure amb qualsevol fenomen sonor, mitjançant la creació de textos que expliquin les noves observacions i l’aplicació d’aquestes observacions en tots els àmbits possibles, com abans s’ha exemplificat.
En els seus orígens la musicologia es va encarregar únicament d’estudiar a compositors reconeguts i les seves partitures. Amb aquests elements de treball, els musicòlegs construïren una història de la música, amb els seus estils, amb els seus compositors genials, amb les seves obres mestres, amb els seus grans intèrprets, conformant el que ha esdevingut el cànon de la música clàssica. Avui dia, amb la col·laboració entre disciplines s’ha evidenciat que la música que val la pena d’estudiar no és només aquella que s’escriu en un partitura, i aquella que fou escrita en una partitura, s’ha de rellegir tenint en compte els nous elements de judici que ens ofereix aquest nou pensament musicològic interconnectat.
La música està immersa en la nostra vida sense que ho vulguem i aquesta és una de les genialitats que veig en la musicologia. Qui més, qui menys, escolta música. Hi ha qui només escolta el fil musical dels ascensors i hi ha qui està tot el dia enganxat al reproductor de mp3 escoltant els seus temes musicals preferits, però sigui com sigui, tots tenim una relació, més íntima o més freda amb la música. Darrera de totes aquestes situacions i qualssevol altres possibles, hi ha potencialment un musicòleg. Per tot això, es pot veure com aquest espècimen, que sovint passa desapercebut mentre observa en el seu hàbitat natural, a part del contacte pràctic amb el seu instrument, té una naturalesa curiosa, una necessitat de comprensió d’allò que tan captiva de la música a la humanitat.
La música ja no només significa oci, temps lliure i plaer estètic a l’abast d’uns quants privilegiats, sinó que també és una via per al coneixement de les inquietuds més profundes de cadascú, utilitzant la música i el pensament d’una manera creativa per a trobar una explicació més del món en què vivim.