Primeres impressions suïsses

Hola a tots,
Ja soc a Zürich. He arribat akesta tarda puntualment a les 17:55 a l’aeroport. Per les poques hores que porto aqui em sembla tot fantástic. Ja he tingut contacte amb autòctons d’aquí i semblen amables i han estat agradables. Tot i això ja he comensat a desmitificar aquesta preciosa ciutat que pertany a aquesta preciosa nació. Hi ha xiclets desfets empegats a l’asfalt dels carrers. Hi ha punkis que beuen cervesa a la via pública amb els seus gossos i la seva ronya. Hi ha gent demanant al costat de l’estació principal de trens. Hi ha un riu ample i cabalós amb uns ponts molt bonics que a de vegades fa una mica d’olor de peix passat. Hi ha torres amb rellotges (suïssos obviament) que encara no sé què són. Hi ha un carrer adoquinat amb moltes terrassetes amb gent que hi beu cervesa i menja fondues pel qual he hagut de transportar totes les meves petenences, uns 55 kilos repartits en dos maletots i una cartera. Ha estat divertida la banda sonora que provocava desplaçant-me per allí mentre la gent em mirava pel soroll que provocava.
L’habitació del Backpackers on passaré les primeres 12 nits la comparteixo amb 5 coreans que encara no he conegut, però siq ue he vist les inscripcions amb la seva curiosa grafia a les seves tovalloles esteses en les lliteres que ocupen. La noia de la recepció ha estat molt agradable i té un somriure molt bonic. Les màquines que dispensen bitllets per a utilitzar el transport públic de vegades no em fan cas. Suposo que els he de tirar algun piropo per a que la relació sigui oli en un llum. He preguntat en un bar si tenien internet, i despres de la negativa i la meva petició d’alguna alternativa m’ha enviat a la competència. I aquí estic, fent una cerveseta (suïssa obviament) i escribint-vos aquestes línies.
Gràcies a tots per la sort que m’heu desitjat, gràcies per ser on sou, encara que ara sigui lluny, gràcies totes les bones estones que hem passat junts i que ara, amb la solitut de la ciutat encara desconeguda i la melancolia que la distancia amb la teva terra et provoca vaig recordant.
Gràcies a tots i fins aviat.

Isaac