Avui em deixaré de dissertacions oniriques i de pinzellades suggerents o pasteloses. Aquesta setmana vull parlar del sofriment. Amb la vinentesa que tenim el sol dins el signe de peixos, aprofitarem l’estat astral per a impulsar i indagar en aquesta connexió que tots tenim amb aquest àmbit de l’experiència, tan contrariador: el patiment.
Ahir pel carrer vaig veure com un home jove queia a terra. Primerament em va semblar que feia comedia, ja que em va semblar que estava amb una noia, però aquesta va marxar i el noi va kedar a terra encorbat sense moure’s. Després d’un moment vacilant, vaig anar a oferir-li ajuda, ja que podia tractar-se d’una tonteria però podia ser greu. No em vaig voler quedar amb el dubte.
M’acosto i m’ajupo per tal de veure-li el rostre. Em sobta una regatera de sang i fortor a alcohol de baixa graduació. Després de fer-lo entrar en raó i demanar-li què podem fer per ell, pronuncia quelcom incomprensible i decideix marxar, després que l’ajudi a posar-se de peu. Vacilant, aquest cop literalment s’allunya.
Crec que tothom te part de xaval que està tirat al terra, al carrer, inconscient, amb l’única voluntat d’oblidar la realitat, d’evadir-se i d’aconseguir que la seva vida per un moment deixi d’ofegar-lo.
En molts casos ens trobem amb dificultats, amb problemes, amb circumstàncies indesitjables. Per què? Per quin motiu? Per què nosaltres? Qui no s’ha fet mai aquestes preguntes? És inevitable trobar-se amb aquestes situacions ja que és el motor principal d’aprenentatge i evolució personal i transpersonal.
M’agradaria que aquestes simples idees, que crec comprensibles per tothom, es puguessin compartir, integrar en la quotidianitat nostres vides de manera que un no pugués obviar el patiment del qui te a la vora, ja que de fet no és un patiment aïllat, sinó que el patiment és un i tots participem d’aquest.
Com a bon neoplatònic, budista i protocristià veig que aquest patiment és Un, no pas individual i personal i personificat diferent en cada un de nosaltres. Sinó que estem tots en la mateixa barca, estem tots en el mateix lloc, en la mateixa pila de merda o en el mateix palau daurat.
El qui escolta atentament i serena aquest patiment veu com no hi ha diferència entre el meu i el més llunyà i remot del món. Veu com si jo pateixo també pateix el qui està a la meva vora i que si aquest és feliç això es transmet.
Els humans som recipients que funcionen com vasos comunicants de la matèria que plena l’ànima. Sigui aquesta patiment, alegria, plaer, tristor o el que sigui. La composició d’aquesta matèria és innombrable pels seus matissos, però tothom la coneix i això fa que sigui capital que tenim en comú i que d’alguna manera sempre podrem invertir en uns valors que mai dependràn del BCE, del Dow Jones o del preu del barril de brent.
